dimarts, 10 de juny del 2014

HEM ARRIBAT AL FINAL...

El procés pel qual em passat, com a alumnes de la UOC, en l'assignatura NTICEDU ha estat genial! La construcció de coneixement per mitjà de les TIC com a eina o mitjà pràctic per a la interacció fonamental en la nostra societat i, en concret, en l’educació, tal com ens esmenta Domenech i Tirado. Ens ha permès fer una reflexió profunda sobre la nostra tasca educativa, així com extreure'n  conclusions per al futur de la pràctica psicopedagògica.

Espero que us hagi sigut tan profitosa com a mi!
Aquesta activitat ha estat una activitat que ha requerit la força dedicació en temps i esforços, però ha estat gratificant i enriquidora alhora. La valoro positivament,  ja que m’ha permès posar en funcionament un un gran ventall d’habilitats i estratègies per al disseny de l’activitat en l’ús de les TIC en un context no formal d’E-A i dissenyar, desenvolupar, adaptar i avaluar activitats d’E-A, per tal d’esdevindre aprenentatge significatiu.
L’objectiu que preteníem era produïr un canvi de model mental en l’aprenent, com a constructor dels seu propi aprenentage i per tant de coneixement. Però, nosaltres com a mediadors de situacions d’aprenentatge, també hem experimentat i construït un nou model mental. Aquest fet de partir i plantejar les activitats a partir d’un problema significatiu quotidià a l’aprenent, ha estat la clau en el procés d’E-A, que ha esdevingut  un aprenentatge significatiu.

La planificació i implementació del projecte ha estat una experiència molt positiva,  ja que a banda, d’aprendre noves estratègies, també ha permés compartir aquest procés d’aprenentage conjuntament amb la meva mare. Aquest factor ens ha ajudat a ambdues a que l’activitat fos especial i significativa. Ha possibilitat que el procés es veies enriquit i, la posada en pràctica a facilitat  la total implicació en les tasques del repte proposat. L’aprenent, s’ha mostrat engrescada en cada sessió, un valor afegit ha estat que qui la guiava en el procés d’E-A, era la seva filla. 

CONCLUSIONS

Aquesta assignatura, i en concret l’activitat 4, ens han proporcionat les bases teòriques per aproximar-nos al fenomen de la incorporació de les TIC en l’educació,  com a mediadores per a construir processos d’E-A. Ha permés prendre conciència de que les TIC poden potenciar el disseny, anàlisi i l’aplicació de situacions que promoguin l’aprenentatge significatiu. El desenvolupament d’activitats a l’educació formal o no formal,  que impliquen l’utilització de qualsevol tecnologia, són necessàries si volem que els aprenent assoleixen aprenentatges significatius, no només pel fet de que l’utilització de les tecnologies és un element motivador, sinó perqué a més de ser imprescindible i característic de la societat en que vivim, també implica activar altres tipus de coneixement pera la seu ús  i domini.

El procés d’E-A és un procés plenament actiu, en el que els aprenents es comprometen, com a  principals agents actius, protagonistas i reponsables de la construcció de l’aprenentatge,  contextualitzat, que parteix de les necessitats, interessos i inquietuts  dels aprenents. Amb la realització d’aquesta PAC, a més que adquirir nous continguts conceptuals, ha permés assolir estratègies de treball amb elements tecnològics emmarcats dins d’un context determinat i aprendre a considerar les noves tecnologies per al disseny activitats d’E-A.




Com sustenta un dels principis del constructivisme, les persones donem sentit al nostre món i tot allò amb el que mantenim contacte tot construint representacions mentals d’aquest món que ens envolta a partir de les interaccions que establim amb ell. Els arpenents construïm de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegim complexitats conceptuals a mesura que anem aprenent. Com a aprenents, construïmels nostres models mentals, expressem certa força i coherència amb les concepcions existentsi interactuen amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els nostres modelsconceptuals. Així doncs, comencem construint models mentals senzills i amb l’experiència, elsuport i la reflexió, els models mentals es van fent cada vegada més complexos.El procés cognitiu de construcció d’aquestes teories és el canvi conceptual. Assimilem la nova informació, acomodem gradualment els coneixements que ja posseïm i els convertim en millors estructures de coneixement. La manera com s’entenen els conceptes se substitueix per unaaltre millor i es produeix una reorganització de les estructures de coneixement i de les relacions que s’estableixen entre elles.



El canvi conceptual experimentat, m'ha fet copsar la necessitat del conflicte cognitiu com a condició perquè es produís aprenentatge. He pres consciència de quins eren els meus models mentals inicials i a través de la oportunitat d'interactuar amb nova informació, he pogut copsar la inadequació o conflicte dels meus models mentals inicials per a encabir la nova informació trobada als mòduls i la sorgida en interacció amb els companys. Fruit d'aquesta presa de consciència i adquirint un compromís cognitiu elevat, he reestructurat els meus coneixements previs, per a encabir les noves formes d'entendre, per exemple, les relacions i implicacions del corrent CTS. Aquest compromís cognitiu el podem entendre com la implicació i responsabilitat que es requereixen de l'aprenent perquè participi activament en el procés de reestructuració dels seus models mentals, per a dotar-los de complexitat i apropar-los a les concepcions científicament acceptades dels fenòmens. De la mateixa manera que per al progrés cognitiu es requereix el compromís cognitiu dels aprenents, per a progrés científico-tècnic es requereix un compromís cognitiu/implicació i participació activa de tots els sectors de la població, per a donar resposta a les situacions reals de la societat. Els mapes de conceptes poden ser útils per aprendre i avaluar l’aprenentatge. Per aapendre no cal que sempre existeixi un conflictes, però sí per a que es produeixi l’aprenentatge significatiu. El compromís conceptual és aquell relacionat amb les meves crences, el compromís cognitiu és el que m’ha permès reorganitzar tota la informació que he anat assolint al llarg de l’assignatura i fer un canvi conceptual, potenciant o reestructurant el meu compromís conceptual.

Avaluació tecnològica del disseny

A  continuació, exposo una avaluació del disseny, la seva implementació i l’avaluació del mateix:
  • Avaluació del disseny del projecte
El disseny del projecte ha estat fonamental per al seu desenvolupament i la seva implementació. El disseny de qualsevol procés d’E- A, permet determinar quines són les competències, els objectius i el continguts que pretenem que s’assoleixin, de quina manera, quin tipus d’aprenentatge cerquem, quins seran els materials i els recursos que s’utilitzaran, quina seqüència d’activitats s’aplicarà i quin paper adoptaran mediador i aprenent.  
Així doncs, el disseny del projecte parteix d’un problema, que és significatiu per l’aprenent, n’és el protagonista i del qual vol trobar-hi una solució. Per tant, es pot dir que el problema del qual parteix el projecte té en compte les característiques, les necessitats i inquietuts de l’aprenent.
El problema és definit segons els criteris de Jonassen per tal de poder determinar de quin tipus de problema es tracta i com es pot treballar dins educación no fromal. Així doncs s’ha definit com un problema de solució i diagnòsi, estructurat, complex i ben situat. El plantejament del problema sorgeix per part de l’aprenent, de manera que es plantegen un seguit d’activitats que permeten anar solucionant aquesta inquietud. A més a més, s’ha analitzat el context i les característiques de l’aprenent al qual es destina l’activitat per tal d’optimitzar al màxim els recursos dels quals es disposa. Aquesta contextualització ha permès que el problema se situés en un context, fos significatiu per aquest i es pogués desenvolupar favorablement. Així doncs es pot considerar que el problema ha estat definit correctament abans d’aplicar-lo.

  • Avaluació de la implementació del projecte
Les activitats realitzades a les sis sessions, han tingut en compte els coneixements previs de l’aprenent, i un cop portades a terme, s’han assolit els aprenentatges que es pretenien i s’ha anat solucionant el problema significatiu del qual es partia. S’ham seguit les activitat planificades, amb planificació de recursos i materials i, alhora intentant adapatr-se al ritme marcat per l’aprenent. El fet de mediar amb les TIC,  ha estat motivador, ja que l’aprenent a  mida que anvem avançant, se sentía competent i així l’engrescava, ja que amb la seva edat, tot li va venir de nou quan es va endinsar en les noves tecnologies anys enrere. 
El resultat de l’aplicació del projecte ha superat les expectatives esperades. Creía que seria més complicat seguir el ritme d’aprenentage de l’aprenent, per l’edat i per la relacióentre ambdues.  S’han assolit els objectius plantejats i l’aprenent ha adquirit d’estratègies i competencies TIC, consolidat aprenentges i adquirint seguretat en la pràctica de les tasques portades a terme.
Cal destacar que la motivació i implicació de l’aprenent ha estat excepcional, com ja he esmentat anterioment.  Demostra que és el protagonista i responsable del seu propi procés d’aprenentatge, de manera que ha esdevinguit que la tasca cap al propi canvi conceptual i aprenentatge significatiu fos facilitada.
  • Avaluació del procés avaluatiu del projecte
Plantejar una avaluació inicial, una formativa i una final, ha permès fer un seguiment acurat dels aprenentatges que s’han anat produint al llarg de tot el projecte, tot permetent-me portar a terme els reforços necessaris per tal de que l’aprenent assolís els objectius marcats.
El fet de dedicar uns  5-10  minuts aproximadement a al l’inici de cada sessió a   recordar els aprentatges adquirits en la sessió anterior i a posar en comú possibles dubtes o inquietuds que pugui sorgir  en l’aprenent i, al final de cada sessió, a repassar els continguts tractats en aquella sessió, per tal d’aclarir possibles dubtes o a mode de repàs per consolidar els aprenentatges adquirits. Què he après?
El fet d’anar anotant en una llibreta tots els procediments seguits, ha ajudat a interioritzar-los i consolidar –los, tan en el moment de recollir-los, com en el moment de repàs, quan l’aprenent recòrrer a les d’anotacions i li permet anar avançant. 
L’autoavaluació, ha permés fer conscint a l’aprenent, a través de la seva pròpia experiència, de quins són els coneixements que ha anant assolint. Hagués estat interessant haver proporcionat una rúbrica a l’aprenent. Però, vaig considerar de no atabalar a l’aprenent amb aquest procés avaluatiu, sinó portar-la a terme, mode de conversa.  Què t’ha semblat les activitats planetejades, com t’has sentit, t’han resultats díficils les tasques realitzades, s’han complert les teves expectatives?

Així doncs, s’observa la gran importància que té el fet de crear una bona planificació i disseny del procés d’E-A. Fer una implementació coherent amb el que s’ha dissenyat i modificar aquells aspectes que poden millorar i potenciar l’efectivitat del disseny; modificacions que no poden ser efectives si no es realitza una avaluació continuada de tot el procés.

Avaluació de l’aprenentage aconseguit

En aquest projecte hem partit dels coneixements i de l’experiència prèvia de l’Ana i hem intentat generar en ella un aprenentatge significatiu entorn l’ús de les TIC per organitzar la informació i dissenyar les receptes de cuina de tota la vida, recollides en un quadern escrit a mà. Podem dir que ha estat un aprenentatge molt significatiu per l’aprenent i que s’anirà enriquint molt més, a mida de la continuada posada en pràctica.  
Ja que, com s’ha esmentat anterment,  la idea és que una vegada amb les eines i les competències adquirides s’aventuri a seguir recollint de manera autónoma totes les receptes de cuina que ha anat recollint al llarg dels anys, al seu quadern i incorporar-ne de noves. Es mostra motivada amb la idea.
Cal dir que l’actitud i la implicació de l’aprenent, ha estat clau, la predisposició des del primer moment, ha ajudat a consolidar aprenentatges i a contextualitzar significativament els continguts i aconseguir els objectius plantejats. L’aprenent, s’ha mostrat engrescada en cada sessió i, existeix l’afegit de que se sentía segura perquè l’acompanyament ha estat constant i perquè qui la guiava en el procés d’E-A, era la seva filla.  Mostra satisfacció pel que ha estat capaç de realizar i la contenta la idea de haver adquirit noves comptències TIC. L’activitat ha estat del tot interessant, mitjançant les TIC,  com a eina reforçadora i motivadora dels aprenentatges, hem aconseguit crear, a partir de les diferents tasques, estructeres mentals més complexes a partir dels coneixements previs de l’aprenent i els nous que s’han anat incorporant, provocant un canvi conceptual.

Tot i que al principi la seva actitud era força insegura amb el maneig de les TIC, mica en mica ha anat aquirint seguretat en les eines al seu abast i s’ha anat deixant anar en el procés. En tot moment s’ha mostrat amb interés i curiositat.

dilluns, 2 de juny del 2014

CAS KITE: PROPI APRENENTATGE ASSIGNATURA NTICEDU

L’assignatura de NTICEDU ha proporcionat les bases teòriques per endinsar-nos al fet de l' incorporació de les TIC en l’Educació, des d’una perspectiva constructivista del procés d’E-A. Ha esdevingut un espai per concienciar-nos i reflexionar sobre com les TIC potencien el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de contextos mediats per aquestes, promovent l’aprenentatge significatiu. Així doncs, l’assignatura ha proporcionat coneixements, destreses i competències per a l’elaboració fonamentada de projectes i dissenys a partir de diferents propostes d’ avaluació en les que, a mode d’investigació-acció, hem investigat, explorat, aplicat i reflexionat sobre els coneixements teòrics en situacions reals d’intervenció psicopedagògica mediades per les TIC.


En aquest enllaç exposo el Cas-Kite del propi procés aprenentage durant l'assignatura NTICEDU.

http://www.slideshare.net/86annafernandezsanchez/cas-kite-propi-aprenentatge


dissabte, 31 de maig del 2014


LA BASE DE DADES KITE
,
proporciona una infinitat d'experiències educatives portades a terme per professionals docents. Aquestes ens serveixen com a model per a la pròpia pràctica ja que s'exposa experiències educatives diverses amb mediació de les noves tecnologies de la informació i comunicació. El format en cas o història representa la manera de compartir i construir coneixement entre els professionals i potenciar la investigació  educativa en totes les matèries, propociant construir en l'alumnat aprenentatges significatius. Recurs molt profitós i interessant per compartir el coneixement!!!

    CAS KITE_EL PROJECTE EN FORMA DE CAS

    Com organitzo i dissenyo les meves receptes de cuina?


ÍNDEX
CONTINGUT
OBSERVACIONS
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament no formal
5
Experiència/Nivell d'expertesa en l'ús de les TIC
Coneixements bàsics de les TIC. (Curs impartit per la Biblioteca per a major de  60 anys. Formació d’Iniciació a les TIC.
Les utilitza sovint per navegar per Internet.
Tipus de context
Educació no formal, a casa de l'aprenent. Un ambient distès, tranquil i acollidor per l’aprenent.
Localització del lloc
Granollers
Connexió
Internet
Localització dels recursos tecnològics
A casa de l’aprenent.
Situació socio-econòmica de l'alumne
No s'especifica.
CONTEXT DEL CAS
Nivell de l'alumne
Formació permanent adults.
Coneixements bàsics de les TIC
Àrea /unitat
Bàsics ofimàtica i internet.
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat
Organitzar i dissenyar receptes de cuina
Nivell d'aprenentatge esperat
Aprendre a utilitzar eines bàsiques d’organització d'informació; aprendre a seleccionar i guardar informació rellevant; integrar i entendre els recursos TIC (ús i domini del document Word, elaboració de  taules, inserció de fotografies, recerca a Internet, ús del diccionari on-line-Diec2); aprendre a dissenyar un document a partir de les eines que es tenen a l’abast.
Tipus d'activitat
Combina la teòrica i la pràctica, però la pràctica és la clau per a l’ús i el domini dels recursos TIC.
ACTIVITATS DEL CAS
Tecnologies utilitzades
Ordinador portàtil amb connexió a Internet, amb sistema operatiu Windows 2007,  dotat de programari amb editor de textos, impressora i càmera digital.
Raó per la qual la fa servir
Fer ús d’eines TIC, per organitzar i dissenyar receptes de cuina i crear El Receptari de l’àvia Ana.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)
Treball organitzat i pautat de diferents continguts a través d’activitats teòriques i pràctiques. Permeten reflexionar, integrar, analitzar i autoavaluar.
Dificultats trobades
-
Ajuda/col·laboració emprada
-
Rol de la mediadora
Guia, facilitador i orientador, que proporciona activitats estructurades i orientacions explícites.
Rol de l’aprenent
col·laborativa, activa, reflexiva (autoavaluativa i autocorrectiva), contextualitzada, intencional, constructiva Implicada al propi procés d'aprenentatge.
RESULTATS
Observacions
L'aprenent realitza les activitats requerides, tot i que a l'inici de cada sessió és important fer un recordatori del que s'ha treballat a l'anterior sessió.
Avaluació de l'aprenentatge
A partir de les diferents sessions que es van tenint durant les tres setmanes que dura la implementació del projecte. D'altra banda, com a avaluació final, s'avalua si s'han aconseguit els objectius plantejats.
Lliçó apresa pel professor
La significativitat és la clau per a esdevenir l’aprenentatge significatiu, per a que l’aprenent sigui el constructor del propi E-A, i alhora generi coneixements.  L’ús de les TIC, ha estat eina fonamental, reforçadora i mediadora de  l'aprenentatge.




HISTÒRIA COMPLETA
Entrevistador: A primera instancia, vull donar-te les gràcies per tenir amb mi aquesta entrevista. Així doncs, m'agradaria que compartissis, alguna experiència que hagis tingut sobre l’ús de la tecnologia com a eina educativa en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un èxit.
Estudiant:  És un plaer! Faré referència al projecte que he portat a terme amb les noves tecnologies com a mediadores i potenciadores del procés educatiu, dins l'àmbit de l'educació no formal. Concretament disn un context familiar.

El projecte es va portar a terme amb un adult de 65 anys. Per una banda, l’aprenent tenia interès per organitzar i recollir les seves receptes de cuina de tota la vida, que fins ara les tenia recollides en una llibreta, escrites a mà i a mode d’esborrany. Com organitzo i dissenyo el recull de les meves receptes de cuina? Per l’altra, es planteja practicar amb els coneixements bàsics adquirits en TIC. Com practico els meus coneixements i consolido les meves competències bàsiques en les TIC?
Perseguint l’objectiu de fer ús d’eines TIC, per organitzar i dissenyar receptes de cuina i crear El Receptari de l’àvia Ana i, promovent alhora competències específiques com:
tractament de la informació,  competència digital,  ús de l’ordinador i de les seves eines,utilització dels recursos tic, recerca a internet, ús de la càmera digital i inserció d'imatges (descarregar,emmagatzemar, inserir, guardar) i  imprimir.

Entrevistador: Com va sorgir la idea?
Estudiant: a l’aprenent li inquieta la idea de que les seves receptes siguin recollides i d’aquesta manera  l’abast de tots. En una conversa familiar se li va proposar la intervenció i la idea va ser ben acollida. Així que des d´un primer moment es va mostrar interessada i engrescada per encarar el projecte.


Entrevistador: Com introduir la tecnologia en el procés, fonamentals en el projecte?
Estudiant: Era essencial poder comptar amb les TIC per a dur a terme les diferents activitats plantejades i poder aprofundir en l’ús i el domini d’aquestes. Partíem d’una formació inicial de l’aprenent en un curs impartit per la Biblioteca per a majors de  60 anys -Formació d’Iniciació a les TIC-  proporcionant-li  els coneixements bàsics de les TIC. Li va suposar consolidar aprenentatges sobre els coneixements previs i connectar-los amb els nous. L’aprenent ha estat constructor del seu propi aprenentatge, construint així l’aprenentatge de nous conceptes i de relacions entre ells. Els coneixements previs sobre les TIC, han facilitat el procés pel qual ha passat  l’experiència, proporcionat a l’aprenent confiança i destresa en les accions portades a terme al llarg de els sessions.  Oferint així,  estratègies i recursos per aplicar les TIC, i esdevindre aprenentatges significatius.


Entrevistador: Quant va durar la intervenció?
Estudiant: L’activitat es portarà a terme en dues sessions setmanals d’una hora, durant tres setmanes. En total sis sessions.
Totes han tingut en compte els coneixements previs de l’aprenent, i un cop portades a terme, s’han assolit els aprenentatges que es pretenien i s’ha anat solucionant el problema significatiu del qual es partia. S’ham seguit les activitat planificades, amb planificació de recursos i materials i, alhora intentant adapatr-se al ritme marcat per l’aprenent. El fet de mediar amb les TIC,  ha estat motivador, ja que l’aprenent a  mida que anàvem avançant, se sentía competent i així l’engrescava, ja que amb la seva edat, tot li va venir de nou quan es va endinsar en les noves tecnologies anys enrere.
El resultat de l’aplicació del projecte ha superat les expectatives esperades. Creia que seria més complicat seguir el ritme d’aprenentatge de l’aprenent, per l’edat i per la relació entre ambdues.  S’han assolit els objectius plantejats i l’aprenent ha adquirit d’estratègies i competències TIC, consolidat aprenentatges i adquirint seguretat en la pràctica de les tasques portades a terme.
Cal destacar que la motivació i implicació de l’aprenent ha estat excepcional, com ja he esmentat anteriorment.  Demostra que és el protagonista i responsable del seu propi procés d’aprenentatge, de manera que ha esdevingut que la tasca cap al propi canvi conceptual i aprenentatge significatiu fos facilitada.


Entrevistador: Com va avaluar a l'aprenent?
Estudiant: L’objectiu de l’avaluació formativa és avaluar el grau d’assoliment dels objectius plantejant i del procés d’aprenentatge de l’aprenent.  Es av realitzar una avaluació inicial i una final. Però també durant el procés, a partir de l’observació directa a cada sessió i de l’autoavaluació de l’aprenent al finalitzar cada sessió.

Primerament es va realitzar una avaluació final de les sessions portades a terme. A
continuació, es va fer un  repàs de les anotacions a la llibreta de tots els procediments realitzats en les sis sessions.
(Saps que podries fer? Proposo una tasca de més a més, passar les anotacions de la
llibreta a un document Word i imprimir-lo, per a que l’aprenent vagi practicant).
l’autoavaluacio consisteix en conversar sobre que li han semblat les activitats
plantejades, com s’ha sentit, si  s’han complert les seves expectatives.

L’aprenent fa una valoració positiva i es mostra engrescada per seguir endavant amb
el receptari.

Entrevistador: Alguna última qüestió a  comentar sobre la intervenció?
Estudiant: Comentar que ha estat una experiència ha estat molt gratificant. Cal dir que l’actitud i la implicació de l’aprenent, ha estat clau, la predisposició des del primer moment, ha ajudat a consolidar aprenentatges i a contextualitzar significativament els continguts i aconseguir els objectius plantejats. L’aprenent, s’ha mostrat engrescada en cada sessió i, existeix l’afegit de que se sentía segura perquè l’acompanyament ha estat constant i perquè qui la guiava en el procés d’E-A, era la seva filla.  Mostra satisfacció pel que ha estat capaç de realitzar i la contenta la idea de haver adquirit noves competències TIC. L’activitat ha estat del tot interessant, mitjançant les TIC,  com a eina reforçadora i motivadora dels aprenentatges, hem aconseguit crear, a partir de les diferents tasques, estructures mentals més complexes a partir dels coneixements previs de l’aprenent i els nous que s’han anat incorporant, provocant un canvi conceptual.
Tot i que al principi la seva actitud era força insegura amb el maneig de les TIC, mica en mica ha anat adquirint seguretat en les eines al seu abast i s’ha anat deixant anar en el procés. En tot moment s’ha mostrat amb interès i curiositat.


Entrevistador:  Quina lliçó va aprendre?
Estudiant: Doncs... que el disseny del projecte es fonamental per al seu desenvolupament i la seva implementació. El disseny de qualsevol procés d’E- A, permet determinar quines són les competències, els objectius i el continguts que pretenem que s’assoleixin, de quina manera, quin tipus d’aprenentatge cerquem, quins seran els materials i els recursos que s’utilitzaran, quina seqüència d’activitats s’aplicarà i quin paper adoptaran mediador i aprenent. 
Així doncs, el disseny del projecte parteix d’un problema, que és significatiu per l’aprenent, n’és el protagonista i del qual vol trobar-hi una solució. Per tant, es pot dir que el problema del qual parteix el projecte té en compte les característiques, les necessitats i inquietuds de l’aprenent.
El desenvolupament d’activitats a l’educació formal o no formal,  que impliquen l’utilització de qualsevol tecnologia, són necessàries si volem que els aprenent assoleixen aprenentatges significatius, no només pel fet de que d’utilització de les tecnologies és un element motivador, sinó perquè a més de ser imprescindible i característic de la societat en que vivim, també implica activar altres tipus de coneixement pera la seu ús  i domini.
Per tant, la significativitat és la clau per a esdevenir l’aprenentatge significatiu, per a que l’aprenent sigui el constructor del propi E-A, i alhora generi coneixements.  L’ús de les TIC, ha estat eina fonamental, reforçadora i mediadora de  l'aprenentatge.



Entrevistador: Moltes gràcies!!