ACTIVITAT 3

Síntesis i canvi conceptual
Considero que he experimentat un canvi conceptual, ja que he ampliat les nocions entre els lligams, les relacions i la complementarietat entre la Ciència, la Tecnologia, la Societat i l’Educació. El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu el qual es caracteritza per l’anàlisi i la sinterització de la nova informació. El fet de constituir un nou mapa conceptual, m’ha permès plasmar aquesta reorganització i alhora, consciència i compromís.

El mapa inicial, recull informació simplificades i intuïtiva sobre la relació entre C-T-S-E. Es plantegen els quatre conceptes clau: Tecnologia, Educació, Societat i Ciència, dels quals parteixen conceptes molts bàsics per fer-nos una petita idea i que ens ajuden a situar-nos. S’estableixen poques connexions entre els conceptes, la informació és correcta però escassa.

En el seu anàlisi, es mostra una interrelació entre C-T-S-E, me’n adono que les contemplo com a esferes que s’interrelacionen entre si i que esdevenen canvis i avenços a la Societat; però no recullo que ens aporta aquesta interrelació per al progrés. Tenia una petita noció de que la C-T-S-E, estaven connectades, però no li atorgava la importància que realment en té. 

Gràcies a les activitats plantejades, avaluació inicial, debat, síntesi i gràcies a les lectures Domenech i Tirado (2002) i Cabero (2003), he pogut adonar-me de la complexitat i relacions, els lligams i la complementarietat que envolten a aquests conceptes i tot els que ens aporten. També m’ha permès reflexionar i anant construint models mentals més complexes.

El mapa final, acull una reorganització dels conceptes de més rellevància (societat, ciència, tecnologia i educació) i s’amplia la informació al voltant de les relacions interrelacionades.   Està ben estructurat i engloba els conceptes rellevants que hem anat treballant fins ara.  He utilitzats diversos colors, jugant amb la línia de contorn i el fons dels nodes, i la mateixa forma per a tots els nodes, les fletxes de sentit únic o doble sentit. D’aquesta manera, el mapa conceptual és més visual i entenedor. Els els conceptes clau fan referència a la ciència, la tecnologia, la societat i l’educació. Es representa la relació entre els conceptes.

Per tant, ha hagut consciència que la comprensió prèvia era incompleta i, conseqüentment, s’ha establert una necessitat de canvi, el qual ha afavorit a acomodar les idees i fer-ho més significatiu.

El mapa final està molt més contextualitzat. Es millora la comprensió de les relacions que s’estableixen, l’estat conceptual i s’afegeixen conceptes plasmats que existeixen relacions entre si i ofereix una xarxa més amplia de coneixement

El mapa conceptual esdevé una eina productiva que ens permet observar quin aprenentatge s’ha donat i de quina manera hem construït l’aprenentatge en tot el procés. És a dir, he anat transformant gradualment els coneixements inicials que tenia en estructures de coneixement més consolidades, esdevenint així l’evolució dels coneixements previs. El CmapTools, ha estat un recurs eficaç per a poder construir aquest model mental; gràcies als coneixements previs que tenia, a la investigació, al descobriment i la reflexió, he pogut crear un mapa de conceptes més complert, contextualitzat i connectat.

A més a més, he après que reflexionar, descobrir i investigar et permet obtenir uns arguments més sòlids, sobretot a l’hora de debatre. En definitiva, l’utilització de les TIC han de permetre crear una comunitat d’aprenentatge on la confrontació de idees i perspectives que possibiliti la constant reestructuració les idees i, en definitiva, de coneixement. Cabero (2003) destaca el paper de la Tecnologia Educativa i la seva influència en l’àmbit educatiu.

Conseqüències per a la pràctica psicopedagògica

Per tal d’esdevenir intervencions psicopedagògiques de qualitat és imprescindible avaluar i diagnosticar des d’aquesta perspectiva. Per tant, caldrà un canvi en la metodologia,  ja que la pràctica psicopedagògica es veu repercutida per aquesta nova concepció CTS. En aquest sentit, caldrà la formació continuada dels docents per tal de poder ajustar la pràctica i la intervenció educativa.  Cal doncs, que el/la psicopedagog/a tingui en compte la Tecnologia Educativa per tal d’aplicar les TIC a l’aula, que ofereixen una gran varietat de recursos i possibilitats en el procés d’Ensenyament-Aprenentatge. I per tant, atorgant la importància i el tractament que es mereixen.

Conclusions

Considero que he justificat i demostrat el meu canvi conceptual experimentat en l’assignatura, des de l’inici i fins ara, caracteritzat per una nova concepció de la C-T-S-E.

A partir de la lectura de l’article de Domènech i Tirado, del mòdul 1 “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” (J. Cabero), així com les aportacions del debat dels companys i companyes. Extrec que la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat és força  més complexa del que creia prèviament. Gràcies a l’evolució que ha anat evolucionant al llarg dels anys, hem pogut avançar i innovant.

Alhora, he pres consciència de l’evolució, la transcendència i la fonamentació dels quals parteix i es sustenta la tecnologia educativa, aportant a l’educació una nova manera d’abordar i propiciar contextos educatius i significatius en els que les activitats parteixen des d’un enfocament constructivista en el que els alumnes són els constructors dels seus propis aprenentatges.  La tecnologia educativa es fonamenta des de la teoria de la comunicació, la psicologia i les seves vessants,  per referir-se a l’E-A i centrar-se en les TIC, una eina que ens ja esdevingut un canvi en la societat, actualemnt del coneixemnt i la infromació ocasionant innovació i avanços. Podem dir que les TIC, són recursos educatius i alhora són processos i situacions d’aprenentatge les quals cal tenir en compte el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació.