Reflexionant...

Neus Santmartín planteja: "Digues com com avalues, i et diré com ensenyes”. Avaluar per aprendre. "Alló que l'alumnat aprèn i com ho aprèn depèn de com es plateja l'avaluació i, molt especialment dels valors que es proumouen a través d'ella" 

Avaluar ens permet contruir el procés E-A, gràcies a la seva funció diagnòstica, reguladora, qualificadora/rectificadora. Com a procés constructiu i enriquidor. Per tant, cal concebre l'avaluació com a condició necessaria per a millorar. 

L'avaluació i l'autoavaluació de la nostra intervenció,  ens permet ajustar la nostra tasca educativa i psicopedagogica, per anar avançant, tot millorant-la com a procés constructiu i enriquidor. La crítica constructiva vers a un mateix i vers als altres, ens ajuda a crèixer i a aprendre constantment com a procés continu de millora. 

Mapa conceptual inicial 

Mapa conceptual final

ACTIVITAT 3

Síntesis i canvi conceptual
Considero que he experimentat un canvi conceptual, ja que he ampliat les nocions entre els lligams, les relacions i la complementarietat entre la Ciència, la Tecnologia, la Societat i l’Educació. El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu el qual es caracteritza per l’anàlisi i la sinterització de la nova informació. El fet de constituir un nou mapa conceptual, m’ha permès plasmar aquesta reorganització i alhora, consciència i compromís.

El mapa inicial, recull informació simplificades i intuïtiva sobre la relació entre C-T-S-E. Es plantegen els quatre conceptes clau: Tecnologia, Educació, Societat i Ciència, dels quals parteixen conceptes molts bàsics per fer-nos una petita idea i que ens ajuden a situar-nos. S’estableixen poques connexions entre els conceptes, la informació és correcta però escassa.

En el seu anàlisi, es mostra una interrelació entre C-T-S-E, me’n adono que les contemplo com a esferes que s’interrelacionen entre si i que esdevenen canvis i avenços a la Societat; però no recullo que ens aporta aquesta interrelació per al progrés. Tenia una petita noció de que la C-T-S-E, estaven connectades, però no li atorgava la importància que realment en té. 

Gràcies a les activitats plantejades, avaluació inicial, debat, síntesi i gràcies a les lectures Domenech i Tirado (2002) i Cabero (2003), he pogut adonar-me de la complexitat i relacions, els lligams i la complementarietat que envolten a aquests conceptes i tot els que ens aporten. També m’ha permès reflexionar i anant construint models mentals més complexes.

El mapa final, acull una reorganització dels conceptes de més rellevància (societat, ciència, tecnologia i educació) i s’amplia la informació al voltant de les relacions interrelacionades.   Està ben estructurat i engloba els conceptes rellevants que hem anat treballant fins ara.  He utilitzats diversos colors, jugant amb la línia de contorn i el fons dels nodes, i la mateixa forma per a tots els nodes, les fletxes de sentit únic o doble sentit. D’aquesta manera, el mapa conceptual és més visual i entenedor. Els els conceptes clau fan referència a la ciència, la tecnologia, la societat i l’educació. Es representa la relació entre els conceptes.

Per tant, ha hagut consciència que la comprensió prèvia era incompleta i, conseqüentment, s’ha establert una necessitat de canvi, el qual ha afavorit a acomodar les idees i fer-ho més significatiu.

El mapa final està molt més contextualitzat. Es millora la comprensió de les relacions que s’estableixen, l’estat conceptual i s’afegeixen conceptes plasmats que existeixen relacions entre si i ofereix una xarxa més amplia de coneixement

El mapa conceptual esdevé una eina productiva que ens permet observar quin aprenentatge s’ha donat i de quina manera hem construït l’aprenentatge en tot el procés. És a dir, he anat transformant gradualment els coneixements inicials que tenia en estructures de coneixement més consolidades, esdevenint així l’evolució dels coneixements previs. El CmapTools, ha estat un recurs eficaç per a poder construir aquest model mental; gràcies als coneixements previs que tenia, a la investigació, al descobriment i la reflexió, he pogut crear un mapa de conceptes més complert, contextualitzat i connectat.

A més a més, he après que reflexionar, descobrir i investigar et permet obtenir uns arguments més sòlids, sobretot a l’hora de debatre. En definitiva, l’utilització de les TIC han de permetre crear una comunitat d’aprenentatge on la confrontació de idees i perspectives que possibiliti la constant reestructuració les idees i, en definitiva, de coneixement. Cabero (2003) destaca el paper de la Tecnologia Educativa i la seva influència en l’àmbit educatiu.

Conseqüències per a la pràctica psicopedagògica

Per tal d’esdevenir intervencions psicopedagògiques de qualitat és imprescindible avaluar i diagnosticar des d’aquesta perspectiva. Per tant, caldrà un canvi en la metodologia,  ja que la pràctica psicopedagògica es veu repercutida per aquesta nova concepció CTS. En aquest sentit, caldrà la formació continuada dels docents per tal de poder ajustar la pràctica i la intervenció educativa.  Cal doncs, que el/la psicopedagog/a tingui en compte la Tecnologia Educativa per tal d’aplicar les TIC a l’aula, que ofereixen una gran varietat de recursos i possibilitats en el procés d’Ensenyament-Aprenentatge. I per tant, atorgant la importància i el tractament que es mereixen.

Conclusions

Considero que he justificat i demostrat el meu canvi conceptual experimentat en l’assignatura, des de l’inici i fins ara, caracteritzat per una nova concepció de la C-T-S-E.

A partir de la lectura de l’article de Domènech i Tirado, del mòdul 1 “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” (J. Cabero), així com les aportacions del debat dels companys i companyes. Extrec que la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat és força  més complexa del que creia prèviament. Gràcies a l’evolució que ha anat evolucionant al llarg dels anys, hem pogut avançar i innovant.

Alhora, he pres consciència de l’evolució, la transcendència i la fonamentació dels quals parteix i es sustenta la tecnologia educativa, aportant a l’educació una nova manera d’abordar i propiciar contextos educatius i significatius en els que les activitats parteixen des d’un enfocament constructivista en el que els alumnes són els constructors dels seus propis aprenentatges.  La tecnologia educativa es fonamenta des de la teoria de la comunicació, la psicologia i les seves vessants,  per referir-se a l’E-A i centrar-se en les TIC, una eina que ens ja esdevingut un canvi en la societat, actualemnt del coneixemnt i la infromació ocasionant innovació i avanços. Podem dir que les TIC, són recursos educatius i alhora són processos i situacions d’aprenentatge les quals cal tenir en compte el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació. 

ACTIVITAT 2: Síntesi debat

El sistema actual, ocasiona canvis que cal contemplar i que cal no perdre de vista per tal de seguir evolucionant i avançant. Les noves tecnologies són l’agent essencial en el desenvolupament de la qualsevol societat. No només en l’àmbit social i econòmic, sinó també a nivell educatiu. Per tant, cal un canvi de paradigma pel que fa a la concepció de la tasca del docent i de les competències que aquest cal que tingui per desenvolupar la seva tasca ajustada a la realitat existent. 

L’escola i tots els agents implicats, han de seguir el ritme que les noves tecnologies ens marquen dins a la societat. La tecnologia ha d’ésser contemplada com a eina essencial per a la generació d’innovació, i per tant de canvis i millores, ja que afavoreixen i faciliten els processos d’ensenyament i aprenentatge. Per a que sigui possible i, per tant, seguir avançant, la societat requereix de docents amb noves competències, habilitats i destreses que uneix l’especialitat docent i actualització professional, les competències pedagògiques, les habilitats i destreses instrumentals, els coneixements de nous llenguatges i nous valors i actituds per adaptar-se als avenços tecnològics. Per tant , cal que el psicopedagog tingui en compte els canvis que es produeixen en la societat, adaptant-se i ajustant-se a les necessitats i conseqüències que s’hi ocasionen, així com una nova manera d’afrontar els reptes que s’exigeixen per a la millorar constantment la seva tasca. 

D’aquesta manera, serà possible oferir i possibilitar als alumnes, aprenentatges i contextos significatius i vinculat a les demandes de la societat actual i a la democratització tecnológica. Tal com esmenta Domènech i Tirado en l'article Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia , “Tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori”. Per tant, és indispensable assumir que ciència, tecnologia, societat i educació estan estretament interelacionades. Cal contemplar-les com a complementaries, amb interrelacions i influencies comuna unes sobre les altres. Així doncs, si les concebim des de la seva vinculació, podrem ajustar la tasca eductiva i la intervenció pedagògica i seguir avançant i innovant. 

Pel que fa a les meves aportacions, he realitzat tres argumentacions al debat. I una quarta, com a síntesi. La primera aportació va ser a la carpeta CTS, Fil El león dormido; la segona a la carpeta CT escola, Fil sobre el rol i l’essència del professor i dels alumnes; i la tercera aportació, a la mateixa carpeta, Fil sobre els canvis (captar l’atenció i diversificar activitats és necessari). Considero que les meves aportacions han estat coherents, he intentat en tot moment reflexionar en tot el que s’exposava i justificar les meves argumentacions seguint els fils dels companys i les companyes, oferint noves informacions i generant noves i discussions en el grup. 

Pel que fa a les aportacions del grup de debat, destaco l’aportació d'Irene Castro, en la que exposa que: "la tecnologia és una eina bàsica per a generar innovació i aquesta innovació implica canvis i millores”. L’aportació de la Maria Dels Àngels Ribas en la que exposa que: ” La tecnologia és una eïna clau per al progrés de les societats, i si no oferim accés als infants a la tecnologia, estarem restant-los oportunitats de creixement i desenvolupament”. I finalment, l’aportació d’Amanda Núñez de Arenas Garcia, en la que exposa que:”La societat actual està en un canvi constant que ens tiba a fer un canvi de mentalitat a nivell personal com també a nivell professional per a totes aquelles persones que treballem dins del món educatiu. És així com hem de transmetre aquest canvi també a l’alumnat el qual ha d’obtenir unes competències que els hi permetin utilitzar les noves tecnologies amb gran domini ja que no només són el seu present sinó que també són part del seu futur”.

Considero que les seves aportacions han estan encertades, en quan el rol a defensar, forma i contingut.